Arquitectura del turismo informal: La ocupación temporal del espacio natural en los campings. Cala Gogó (A. Bonet, J. Puig, 1961) y El Toro Bravo (F. Mitjans, 1962) / Xavier Martín Tost ; [dirigit per: Teresa Rovira Llobera]
Martín Tost, Xavier


2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Los campings permitieron la ocupación del medio natural con un tipo de asentamiento muy ligado al territorio. Por su ambiente plenamente comunitario, éstos constituyeron el imaginario vacacional del turismo local desde su origen en la década de 1960. Además, ofrecieron algunos de los elementos clave para el resurgir social y económico de un país encerrado y deprimido. La escasez de recursos de esa época influyó sobremanera en la concepción de los campings, ya que su construcción formaría un vínculo estrecho entre la necesidad y la voluntad, con propuestas imaginativas desarrolladas con materiales y sistemas muy simples. Los campings fueron un claro ejemplo de asentamiento y construcción locales, tanto por la arquitectura como por el tipo de ocupación particular llevada a cabo por el campista desde su experiencia personal. Este estudio se centra en los campamentos de turismo desde una perspectiva arquitectónica: ¿Cómo se resuelve la inserción de una actividad masiva en un entorno natural vivo? ¿Qué elementos fijos permiten que una aglomeración de carácter temporal pueda desarrollar una actividad vacacional completa? ¿Cómo se sitúan estos elementos y qué características tipológicas se repiten en ellos? ¿Qué importancia tiene el trabajo de planificación del arquitecto? Y también, ¿cómo afecta el contexto natural en la composición del conjunto? ¿O al revés, cómo afecta la composición del conjunto en el contexto natural?

L'Art de viure Cases per artistes a Cadaqués. L'art concret com a generador d'arquitectura. Peter Harnden i Lanfranco Bombelli [Fitxer informàtic] / Marc Arnal Huguet ; [dirigida per: Robert Terradas Muntañola, Teresa Rovira]
Arnal Huguet, Marc


2016
Dirigida per: Terradas Muntañola, Robert; Rovira, Teresa. Universitat Ramon Llull, Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona, 2016
1 recurs electrònic (393 p.)

La present tesi analitza les obres construïdes o projectades per els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués entre els anys 1959 i 1971 per a clients artistes o relacionats amb el mon de l'art: el galerista George Staempfli, els escultors Mary Callery i Xavier Corberó i l'editor Jean Claude Fasquelle. Durant els anys 60 i principis dels 70, quan Espanya estava immersa en plena dictadura, Cadaqués era un centre cultural internacional de primer ordre on hi passaven els estius artistes de la categoria de Dalí, Duchamp, Man Ray, Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre d'altres. Desprès de la mort de Peter Harnden al 1971, Bombelli continuà construint a Cadaqués cada vegada amb més intensitat. L'obertura de la galeria Cadaqués propicià que la relació entre l'arquitecte i el mont de l'art es potenciés. Un dels primers projectes que l'italià desenvolupà en solitari va ser la reforma d'una antiga fàbrica de salaó de peix que reconvertí en cases i tallers per a artistes i galeries d'art. S'estudia com va ser la relació entre aquests singulars clients i Harnden i Bombelli, tots ells units per la passió per l'arquitectura, per Cadaqués i per l'art. S'estudia com en el marc de la població empordanesa l'art i l'arquitectura interactuen per fondre's i obtenir així uns edificis d'una potent abstracció i d'una garant puresa i modernitat, expulsant tot allò inútil, innecessari i superflu -al igual que ho fa l'arquitectura popular- i com els espais resultants d'aquesta arquitectura influeixen en les vides dels seus singulars habitats i en les seves obre, sobre tot quan es produeixen en aquestes excepcionals arquitectures. L'art, i sobre tot el del segle XX, ajudà a l'arquitectura a desprendre's tot allò inútil i innecessari que pot ser més fruit de representativitat o prejudicis que d'un disseny ideat per al gaudi de la vida. L'art, en tant que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d'una altra manera, ens hauria de portar a una concepció molt més lliure d'aquesta. Podrem parlar llavors de l'art de viure.

L'Arquitectura, vehicle de modernitat : el seu arrelament en un indret de ponent [Fitxer informàtic] / Mercè Bosch Roma; Directora: Dra. Anna Martínez Duran; Codirectora: Dra. Teresa Rovira Llobera
Bosch i Roma, Mercè


Barcelona : Universitat Ramon Llull, 2017
Dirigida per: Martínez Duran, Anna; Rovira Llobera, Teresa. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle, 2017
1 recurs en línia (261 p.)

A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent -Balaguer- va acollir una aquitectura que va respondre al lloc amb la creació d'uns edficis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van connectar la ciutat amb la modernitat. L'arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d'accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants. A la percepció inicial de l'autora sobre el fet diferencial d'aquests edificis, la va seguir un primer estudi propi de les obres, que confirmava la contraposició atractiva entre un indret aïllat i una arquitectura que hi arriba. Però ,a la vegada, desvelava uns nous valors de les obres que es lligaven d'una manera indissoluble al lloc i a les seves persones, motiu que va fer despertar la intuïció que darrera hi havia una història susceptible de ser atesa. D'aquesta manera es va iniciar una investigació inductiva, des de la particularitat d'uns edificis, d'un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la tabula rassa, i amb l'emoció de no saber on s'arribaria i de plantejar una qüestió clara de partida: què va propiciar l'arrelament d'una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent.